Les aules hospitalàries són unitats escolars sorgides dins de l’hospital amb l’objectiu d’atendre els infants i joves hospitalitzats tal com disposa l’article 29 de la LISMI
“Todos los hospitales, tanto infantiles como de rehabilitación, así como aquellos que tengan Servicios Pediátricos Permanentes, sean de la Administración del Estado, de los Organismos Autónomos de ella dependientes, de la Seguridad Social, de las Comunidades Autónomas y de las Corporaciones Locales, así como los hospitales privados, que regularmente ocupen cuando menos la mitad de sus camas, con enfermos cuya estancia y atención sanitaria sean abonadas con cargo a recursos públicos, tendrán que contar con una sección pedagógica para prevenir y evitar la marginación del proceso educativo de los alumnos en edad escolar internados en dichos hospitales”.
Aquesta Llei s’ha anat ampliant amb diversos Reials Decrets en els que s’ha anat definint més clarament la funció d’aquestes aules.
En aquestes aules, situades dintre dels hospitals, s’atenen nens i nenes que durant un període més o menys llarg de temps pateixen trastorns físics, malalties, trencaments, operacions,...que els fan estar ingressats en un centre hospitalari. D’aquesta manera poden continuar amb el seu procés educatiu. L’aula ha de ser un espai obert i flexible, que atengui les necessitats del nen o la nena hospitalitzats i on pugui anar-hi lliurement sempre que estigui en condicions de fer-ho.
Les mestres que treballen en aquestes aules han de tenir en compte totes les circumstàncies que envolten el nen o la nena hospitalitzats: l’angoixa, l’ansietat, la por, la desmotivació,... i han d’utilitzar una sèrie de tècniques que fomentin la creativitat d’aquests nens i nenes i que potenciïn les seves habilitats manipulatives. També és important l’ús de les TIC ja que una de les funcions d’aquestes és permetre-li mantenir la relació amb els companys i amics als que veia sovint abans de l’hospitalització. També cal que la mestra creï un clima que faciliti l’intercanvi d’experiències entre els alumnes hospitalitzats fomentant la socialització dels nens a l’hospital i creant així un ambient el màxim d’acollidor possible per evitar la solitud i aïllament de l’infant.
L’activitat educativa es du a terme de dues maneres, o bé l’alumne assisteix a l’aula si es troba en condicions físiques que li permetin anar-hi o bé la mestra va a l’habitació del nen o la nena si aquesta no està en condicions de moure’s. La finalitat és la mateixa en ambdós casos, evitar o si més no reduir les conseqüències negatives de la seva estada a l’hospital, tant a nivell educatiu com personal.
En totes aquestes actuacions cal tenir molt present els pares i el personal sanitari. La relació de la mestra amb els pares ha de ser diària, ja que són ells els primers en orientar sobre el nivell educatiu del nen en un primer contacte, sovint fan de nexe entre escola d’origen i hospital i saben quin és l’estat anímic del seu fill. El contacte amb el personal sanitari també ha de ser diari, ja que són els que determinaran si el nen pot assistir o no a l’aula i informaran la mestra dels canvis anímics i de salut de l’infant.
A tall de resum, l’aula hospitalària és un espai educatiu on el paper de la mestra no és únicament l’educació escolar, sinó que inclou la mediació amb l’entorn social exterior i l’entorn hospitalari de l’infant malalt. Els nens i nenes que assisteixen a l’aula conformen un grup heterogeni (per origen, escola, família, edat,...) Quan les hospitalitzacions són de llarga durada , la mestra de l’aula hospitalària fa d’enllaç entre el nen o la nena ingressats i el seu tutor o tutora de l’escola d’origen. L’aula hospitalària millora la qualitat de vida del nen o la nena hospitalitzats en els àmbits psicològic, social i afectiu i evita un procés d’aïllament degut a la malaltia i al canvi de context.
Totes les aules hospitalàries tenen en comú el programa de treball (objectius, criteris metodològics,...) Qualsevol actuació ha d’estar basada en que va dirigida a uns nens amb una sèrie de condicionants (malaltia, allunyament del seu ambient familiar, allunyat dels amics i no sempre en les condicions físiques necessàries per poder assistir a l’aula hospitalària).També cal tenir molt present els pares i el personal mèdic, que influeixen en la recuperació del nen i que poden influir positivament en el fet que el nen assisteixi a l’aula si està en condicions, animant-lo i potenciant-li les seves inquietuds.
Les hospitalitzacions dels infants poden ser :
- De curta durada (menys de 15 dies)
- De mitja durada (entre 15 i 30 dies)
- De llarga durada (més de 30 dies)
- Hospital de dia
L’actuació a l’aula s’ha de basar en el projecte de treball que cadascun d’ells realitzi a la seva escola d’origen, per tant, cal que la mestra de l’aula hospitalària, sobretot en casos de llarga hospitalització, estigui en contacte (pot ser perfectament via TIC) amb la tutora o tutor del nen a l’escola d’origen. Ja em dit amb anterioritat que qui la posarà al dia, en un primer contacte i serviran d’enllaç en estades curtes d’hospitalització seran els pares de l’infant, que a més a més l’orientaran sobre les característiques escolars i personals del mateix.
És molt important també, tal i com he esmentat, la informació diària que ofereix el personal sanitari a la mestra
Enllaços interessants
Mathias Malzieu ens explica la història de Jack, nascut a Edimburg en una freda nit de 1874 TIC TAC. La seva mare, una nena, deixa a Jack amb la doctora Madeleine per tal que aquesta li busqui una familia TIC TAC TIC TAC. Jack és diferent, no el vol ningú com a fill i la mateixa doctora Madeleine li acaba fent de mare TICTACTICTACTICTAC. És realment Jack diferent? Quin és el compàs de la seva vida? TIIIIC TAAAC TICTACTICTAC TIC TAC TIC TAC
